Trobareu un joc amb el caganer!

Fantàstic!

MIREU COM BALLO

Un any més com ja és habitual per aquestes dates només cal sortir al carrer per percebre com les tradicions nadalenques catalanes cada vegada es veuen en més minoria davant els costums, els símbols i les festes que ens envaixen des de més enllà de les nostres fronteres. Sortosament però, no tot està perdut. I com no podia ser d´una altra manera ha estat a l´Alt Empordà on ha sorgit un moviment popular que vol lluitar per defensar les figures i les tradicions nadalenques pròpies del nostre país. Tocats per la tramuntana. Sortosament.

l´espurna que ha activat aquesta «resistència pacífica» és la proliferació dels Pares Noëls que enguany envaeixen els balcons de qualsevol carrer, ciutat, poble o masia empordanesa. Només cal aixecar la vista i es pot comprovar com el grassonet personatge nadalenc ja és un més del nostre paisatge urbà.
És en aquest punt on aquest grup d´empordanesos han començat la seva lluita. Concretament a Figueres i a Castelló d´Empúries hi ha balcons on ja no hi penja un Pare Noël. Aquest ha estat substituït per la figura més tradicional, emblemàtica i estimada del pessebre català. El caganer.
Tot i que només es tracta d´una petita acció reivindicativa, si més no de moment a l´espera de si arrela a la resta de la comarca i, perquè no, a la resta de Catalunya, cal valorar si aquesta acció no compta amb més solidesa del que pot semblar en una primera anàlisi que només es quedi en l´aparença i l´anècdota.
D´ençà uns anys el Pare Noël i d´altres símbols que no són propis del nostre país han iniciat una invasió pacífica de les nostres llars que ningú pot negar que fins ara està gaudint d´una gran acceptació. A poc a poc, encara que en molts casos no en siguem ni conscients, hem anat arraconant al cagatió, el pessebre i els seus protagonistes com el caganer.
Els Reis Mags, a hores d´ara, ja són pràcticament només el fi de festa. Són la propina d´unes diades quan no fa gaire eren els protagonistes principals. Ningú els feia ombra.
Durant aquestes festes és quan es troba a faltar els éssers estimats. És quan es recorda més que mai aquelles persones que ja no seuen al nostre costat quan estem celebrant els excessius àpats nadalencs. Aturant-nos només un instant, entre cullerada d´escudella i forquillada de canaló, podríem fer una ràpida mirada al passat per recordar els Nadals on tots aquests familiars i amics ja despareguts encara seien a taula amb nosaltres. Veuen la imatge. Sí. Comparant-la amb l´actual no només hi manquen aquestes persones. En aquesta fotografia del passat estem envoltats d´altres éssers i símbols nadalencs que també estimem però que ens estem deixant exterminar.
Si no aturem aquesta pacífica invasió anglosaxona de les tradicions nadalenques ja no només desapareixeran els caganers i els Reis Mags. Fa esgarrifar pensar en un àpat de Nadal sense escudella, carn d´olla o canalons. En aquesta mediocre pel·lícula de ciència-ficció es veu a tots els catalans celebrant el Nadal en un fast food. Perdó, no és de ciència-ficció. És de terror. Visca el caganer

DIARI DE GIRONA. DÍDAC MORENO. Dimecres 20 de desembre de 2006

Com pot ser que en un pais democràtic es censuri una obra de teatre per les opinions personals del director ?

No hi estic d'acord!

De jove vaig portar molt de temps una enganxina amb una cara amb la boca censurada... no hi vull tornar !

No ressuscitem els fantasmes del passat!

Volem democràcia, volem llibertat d'expressió.

Ànims PEPE!

El dies 22, 23 i 24 d'agost de 2006 he estat a Baeza, al Taller práctico de nuevas tecnologías en educación.

Vaig tindre la gran sort que en Jordi Adell director del curs, m'invités per explicar, juntament amb la Carme, què són les webquest.

Han estat uns dies meravellosos, uns dies d'aprendre, aprendre i aprendre... les sobretaules amb gent com en Ramon Barlam d'IEARN Pangea, El Xoán de Lanzadeira de Galicia , la Iolanda Bernabé de la Universitat Jaume I de Castelló, i l'admirat Jordi Adell...

Les rutes turístiques i llargues converses amb el Fernando García Páez, professor del CEIP San Walabonso, Niebla (Huelva)

I les xerrades tot passejant amb la Carme Barba, aclarint, posant-nos d'acord, construint coneixement, i aprenent molt sobre un dels temes que més m'apassiona ... les WebQuest.

Gràcies!